Natura – El número 13

Aquesta entrada és la número 13, un número que alguns intenten evitar o evadir. Jo sóc de les que pensa que les supersticions són infundades, i quan un dia al Natura vaig veure aquesta bossa em va semblar una idea molt original per a trencar amb les supersticions.

El missatge narra d’una manera divertida i gràficament ben il·lustrada fets relacionats amb el número 13 que desmenteixen que aquest està lligat a la mala sort.

Image

Pel que fa al grafisme d’aquesta bossa, si ens fixem tot i que parla del número 13 també fa referencia als gats negres que tanta mala sort es creu que donen, i és per això que fa servir el negre i el groc (colors dels ulls dels gats negres).

Si ens hi fixem en detall el text va incorporant diferents icones al llarg de la narració les quals estan relacionades amb les paraules en les quals s’intercalen. Considero que aquest fet li dona dinamisme i fa que la lectura sigui amena.

Image

Pel que fa a l’altre cara de la bossa, en ella podem veure la paraula sort en angles junt amb la cara d’un gat negre i el número 13, per a qualsevol qui ho vegi pot semblar una contraposició d’idees, ja que ajunta conceptes relacionats amb la mala sort amb la paraula LUCKY. Però és quan gires la bossa quan entens que el número 13 també pot tenir connotacions positives.

Image

Normalment ningú para atenció a les bosses que et donen quan vas a una botiga, però estic segura que la majoria de persones que han tingut a les seves mans aquesta original bossa no han pogut evitar fer-hi una breu ullada o inclús llegir-la a fons. Això succeeix per que crida l’atenció degut als colors i al numero 13 en gran al costat de la cara somrient del famós gat negre. Aquests dos símbols tan associats a la mala sort combinats són l’incentiu idoni per tal de captar l’atenció del públic.

Gràficament, considero que està molt ben composada i que aconsegueix complir el seu propòsit de captar la mirada d’aquells que passen per el seu costat i de no ser una bossa més, d’aquelles que no et pares a mirar.

Espero que aquells que tant a aquells que sou supersticiosos com els que no us hagi agradat aquesta entrada número 13.

Fa unes setmanes vaig tornar a visitar el DHUB on hi havia una exposició temporal dedicada a la VII edició dels premis Disseny per al Reciclatge 2013 (DXR 2013), allà vaig trobar un projecte que em va cridar l’atenció “Agua recién hecha”, premiat a l’estratègia.

És una estratègia per servir aigua als establiments hostalers i proposa purificar l’aigua de l’aixeta mitjançant una tecnologia de membranes i la dispensa a temperatura ambient o freda en el moment de consumir-la. Aquesta aigua es presenta al client en una ampolla de vidre personalitzada i d’ús il·limitat amb el missatge d’Aigua acabada de fer. Els beneficis obtinguts es destinen a l’ONG Enginyeria Sense Fronteres.

Image

En la meva opinió és una estratègia molt ben aconseguida ja que la solució que troba per tal de reduir envasos  comporta una reducció de l’impacte ambiental tant per la reducció del consum com del transport d’ampolles, i ho fa de manera original. Considero aquesta proposta d’EMPORDAIGUA S. L. que és una bona proposta i és mereixedora del premi que ha obtingut.

Pel que fa al grafisme, en ell abunda la simplicitat i la transparència, representa molt bé allò que és, transparent com l’aigua l’ampolla és estilitzada i elegant, digna d’un restaurant de cinc estrelles. Com ja he comentat, aquesta es pot personalitzar incorporant el logotip o la marca de cada restaurant, cosa que afavoreix el seu ús. Els restaurants i hotels poden trobar en aquest projecte una via per donar a conèixer la seva part més conscienciada amb el medi ambient i amb les persones.

Pel que fa al part textual de l’ampolla, cal destacar que el color que es fa servir és el blanc. Com podem observar la paraula AIGUA es de mida superior a la resta. AIGUA, ja que es el contingut d’aquesta ampolla, AIGUA acabada de fer, acabada de sortir de l’aixeta i portada a taula per ser consumida durant l’àpat.

A continuació us deixo el link de la web d’EMPORDAIGUA, una pàgina molt gràfica e interactiva on si cliqueu sobre les diferents icones podreu descobrir els diferents projectes de l’empresa.

http://www.empordaigua.com/

agua recien hecha 2

Referències

Premsa Gencat: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=223968

Diariodesign: http://diariodesign.com/2013/10/premis-disseny-per-al-reciclatge-presenta-los-mejores-trabajos-en-cataluna/

Santa Marta: http://www.santa-marta.com/?p=993

En aquesta entrada parlaré sobre un projecte relacionat amb un projecte d’integració socioeducativa a través de la formació en disseny gràfic. He considerat apropiat parlar sobre aquest projecte, ja que considero que coses com aquestes s’han de potenciar a la societat.

Image

El sector del disseny gràfic no és un dels que més es treballa al món de la inserció laboral, i és per això trobo convenient donar-ho a conèixer. Considero que el disseny gràfic té la capacitat d’arribar als joves amb facilitat degut a la seva pluralitat i gran diversitat, pot atreure en qualsevol àmbit (des de pàgines webs, imatge corporativa i logotips fins a cartells o vídeos).

A continuació podeu veure algunes de les creacions dels joves als quals ha anat adreçada aquesta formació. “Temps era temps” és un llibre per al qual l’associació Saó-Prat ha realitzat les il·lustracions dels contes, el llibre conté catorze contes de diversos llocs del món.

Image

La següent imatge és d’una pagina web il·lustrada pels joves de Saó-Prat per a la Granja Escola i Escola de Natura L’Auró especialitzada en educació especial.  Per aquesta mateixa escola, l’associació també ha realitzat la gravació i l’edició d’un vídeo promocional de les colònies 2012 – 2013. A continuació també us deixo el vídeo de les colònies, és molt emotiu i us recomano que el visualitzeu, podreu veure com nens amb certes discapacitats interaccionen amb la natura i els animals.

Image

http://www.granjaescolalauro.org/

http://www.youtube.com/watch?v=Hc2ai5o2Iqc&feature=youtu.be

Tot seguit també us deixo un el vídeo mitjançant al qual vaig conèixer aquesta associació i gracies al que he descobert aquest projecte relacionat amb el disseny gràfic. Potser aquesta entrada no és com les anteriors, i no es parla del grafisme d’un objecte o producte concret, però volia donar a conèixer aquest projecte que hi està íntegrament relacionat.

http://www.tv3.cat/videos/4590772/La-Marato-de-la-pobresa-un-any-despres

Referències:

Flickr Saó-Prat: http://www.flickr.com/photos/saoprat/sets/72157629736663312/

Blog TV3: http://blogs.tv3.cat/marato-pobresa

Saó-Prat: http://www.saoprat.net/sao-disseny/serveis-disseny/

Yves Rocher

Avui parlarem de l’estètica d’una de les meves marques preferides de cosmètics , perfums i cuida personal. Es tracta d’una marca ecològica i sostenible basada en la biocultura, tots els seus productes són de procedència vegetal, més concretament dels seus camps de biocultiu. Els seus envasos i tot el que fa referencia al packaging també està fabricat amb productes ecològics i respectuosos amb el medi ambient.

Volia fer aquesta entrada degut a que en l’assignatura de Disseny Gràfic estem realitzant un packaging de cosmètic i considero que és un exemple a seguir tant per els seus valors com per l’evolució de la seva estètica, tot i que intentaré ser objectiva i centrar-me en la part gràfica.

Imagen

Primerament comentaré l’evolució del seu logotip, durant els anys 60 i 70 estava format per les lletres YR amb una tipografia pròpia on aquestes dos estaven unides. Les dos lletres es trobaven inserides dins d’un quadrat imaginari. Aquest logo estèticament pot arribar a recordar a la natura, per l’ús de les línies corbes, però te un punt retro que dona sensació de poc modern.

Sin título-1

El segon logotip que la marca va presentar i que va durar fins al 2009, constava de la paraula Yves Rocher emmarcada per una figura geomètrica. Utilitza una tipografia de pal i sense serifa, molt diferent al logo anterior, la marca pretenia modernitzar-se i canviar la seva imatge. Tot i això continua intentant transmetre el seu caràcter natural utilitzant el verd en tota la composició.

 Imagen

Al 2009 trobem el gran canvi estètic de la marca amb l’aparició del seu isologo. L’isotip és un cercle que conté un dibuix de línies corbes que recorden a la natura i abstractament permet intuir les inicials de la marca, aquest recorda a un segell. Pel que fa al logotip, veiem les paraules Yves Rocher escrites amb una tipografia lineal i de pal sense cap connotació. El color verd continua estant pressent però en una tonalitat més càlida i propera al groc, és un color més viu i amb més llum, s’apropa més a l’espectador (aplicació de la simbologia dels colors segons Kandinsky). També utilitza colors terrosos que donen pes i estabilitat.

Imagen

Tot seguit comentaré l’estètica actual dels seus productes: les formes que acostumen a fer servir són sempre estilitzades i moltes vegades recorden a elements de la natura. Utilitza colors vius i frescos. Sempre intenten relacionar el contingut vegetal amb l’estètica visual del producte utilitzant els colors característics de la fruita o planta amb el qual està fabricat. Per exemple en la següent gamma de gels corporals fan servir per a cadascun el color característic de l’element amb el qual està realitzat:

Imagen

Imagen

Per acabar, a continuació deixo el link de la web d’Yves Rocher, per aquells que estigueu interessats i en vulgueu saber més sobre la biocultura i sobre els seus productes, i espero també que us pugui servir d’inspiració pel que fa al packaging de cosmètica i perfumeria.

http://www.yves-rocher.es/control/main/

Referències

http://www.creads.org/blog/les-creations-graphiques/le-logo-yves-rocher-se-refait-une-beaute/

Futura

En aquesta entrada parlaré sobre una tipografia que vaig descobrir realitzant uns plafons per a l’assignatura de Disseny Gràfic, i la qual s’ha convertit en una de les meves preferides pel que fa a presentacions orals.

Futura

És una lletra molt geomètrica i la trobo molt apropiada quan vols donar una imatge tècnica, o per relacionar el text amb l’enginyeria i la vessant més industrial del Disseny.

Per qui no conegui aquesta tipografia, pertany al grup de les lineals i més concretament de les geomètriques. Com es pot apreciar es una lletra sense serifa (Sans Serif), és una de les més utilitzades de la tipografia moderna, va ser-ho molt durant el segle XX i ho continua sent.

Com podem observar e intuir, està basada en l’estètica Bauhaus i utilitza formes estrictament geomètriques (cercles, triangles i quadrats) en totes les lletres, números i signes. A la següent imatge veiem com es relaciona la Futura amb l’escola Bauhaus, observem que les formes geomètriques bàsiques és relacionen harmònicament amb els colors primaris (RGB).

Futura Bauhaus

A continuació veiem com està formada i com les geometries s’adapten a la tipo i viceversa. Trobo que és un gran repte el d’intentar realitzar una tipo utilitzant només formes geomètriques, i el fet que el resultat no doni sensació de lletra poc cuidada o de sobrecàrrega geomètrica és un aspecte positiu a considerar i a destacar sobre la Futura.

Geometric

En la meva opinió, tot i que existeixen diverses tipografies que fan servir la geometria com a base, aquesta és una de les que ho resol amb més precisió, ja que visualment no sembla la típica lletra geomètrica, de vegades poc llegible i poc estètica. La futura a simple vista, destaca per la seva estètica de pal elegant i per la seva llegibilitat, i és quan la mires de prop quan descobreixes la seva base  geomètrica i el treball de sinterització previ que s’ha hagut de realitzar per arribar a ella.

A continuació us deixo un vídeo molt interesant i recomanable per aquells que us hagueu quedat amb més ganes de saber sobre la Futura. En ell podreu veure com es conformen les lletres, les versions itàlica, bold, etc. i alguns exemples de cartells o marques conegudes que utilitzen la Futura.

Com a fet anecdòtic o a destacar sobre aquesta tipo, tot seguit podeu veure algun exemple de les marques que la fan servir, marques que tots coneixem o cartells que visualitzem quotidianament, però que no ens parem a pensar en quina tipo fan servir.

El logo de Volkswagen o de Calvin Klein, Ikea l’utilitza en alguns dels seus catàlegs, i CANAL+ (en la versió Bold Italic) fa servir la Futura en la seva imatge corporativa.

Imagen

Imagen

Finalment, us aconsello visitar la següent web on podreu provar la tipo en les seves diferents vessants.

http://es.letrag.com/tipografia.php?id=3

Referencies:

Graffica – http://graffica.info/futura-expo-barcelona/

Creativepro – http://www.creativepro.com/article/the-bauhaus-designer-paul-renner

Ànima – Ziron

Gràcies a les xerrades de Disseny i la Geltrú que es realitzen a l’EPSEVG i a l’assignatura de Disseny Bàsic, un grup de cinc companys hem pogut iniciar un repte amb Ànima Barcelona, una empresa de disseny.

Imagen

Això ens va fer indagar dins de la seva web, on vaig trobar alguns dissenys que van cridar la meva atenció, entre ells els dissenys de complements informàtics de la marca Ziron. I més concretament, el que més m’ha agradat i sobre el qual parlaré és la funda per ipad Ziron Barcelona.

Imagen

Com podem veure, es tracta d’un skyline de Barcelona en el qual es mostren alguns dels edificis principals, com: la sagrada família, l’anella olímpica, la torre Agbar, etc…

Considero que és un disseny molt simple i agradable a la vista, està realitzat en blanc i negre excepte la tonalitat ataronjada del punt de la “i” Ziron. Aquest disseny va capta la meva atenció per la seva senzillesa i originalitat, si bé és cert que l’skyline de Barcelona el podem trobar en altres articles, aquesta funda em resulta atractiva i amb personalitat, ja que mostra la bellesa i l’arquitectura moderna d’una de les ciutats més plurals del món.

Imagen

Em sento molt lligada a Barcelona i a allò que representa i suposo que és per això que aquesta funda inspira en mi un sentiment de pertinença i de pertànyer al moviment d’aquesta ciutat.

Ànima – Ziron: http://anima.es/ca/projectes/ziron

Ziron: http://ziron.tumblr.com/page/2

Per a tots aquells que vulguin trobar dissenys originals i projectes diferents, poden consultar la web d’Ànima Barcelona. Una empresa fundada el 2002, des que van començar, col·laboren en amb fabricants d’arreu del món, i els seus projectes inclouen una extensa gamma de productes.

A continuació deixo algunes imatges dels productes d’ànima que més m’han impressionat i us animo a visitar la seva web. Espero poder realitzar amb ells un bon projecte i considero que la nostra experiència amb ells ens serà molt útil per al nostre futur.

ImagenImagenImagen

Ànima Barcelona: http://anima.es/

Helvètica

En aquesta entrada parlaré sobre el documental visualitzat a classe sobre la tipografia Helvètica, dirigida per Gary Hustwit en la commemoració del 50 aniversari de la Neue Haas Groteske (Helvètica).

 Imagen

En aquest film documental apareixen diferents personalitats del disseny gràfic, alguns incondicionals de l’Helvètica i d’altres ferms opositors.

Pel que fa a la meva opinió, aquesta és més propera a la d’aquells que la defensen. Considero que cal apreciar l’enorme valor que aquesta tipo conté, ja que la seva versatilitat ha arribat a posicionar-la qualsevol àmbit des de un rètol de clavegueram fins a la NASA passant per logos com el d’Skype o Nestlé.

Imagen

Ha estat present en nombroses campanyes publicitàries i és per això que molts dels seus opositors la consideren una tipo sense sentiments i tant massivament utilitzada que ha perdut qualsevol tipus de connotació.

Considero aquesta critica raonable, ja que l’Helvètica és purament comunicativa, serveix per expressar un missatge objectivament i sense implicacions sentimentals. Això és positiu pel que fa al grafisme de caràcter informatiu i global, però pel que fa a aquell que pretén provocar sentiments, de vegades es necessita una tipo que ajudi a transmetre connotacions emocionals, i per tal en necessita una tipo diferent i amb matisos. Aquest és el cas de Stefan Sagmeister, un artista poc convencional i trencador que fa servir diferents tipos segons les emocions que vol transmetre.

Imagen

Altres crítics de l’Helvètica utilitzen justificacions demagògiques, com Paula Scher, que durant un moment del film relaciona aquesta tipo amb la guerra, degut a la seva presencia en uns cartells. Considero aquest tipus d’arguments demagògics, ja que la finalitat original d’aquesta tipo mai havia estat la guerra, sinó el facilitar la comunicació.

Imagen

Per tant, tot i que em puc considerar més defensora de l’Helvètica que opositora, entenc alguns dels arguments en contra i considero que depenent de la finalitat de cada dissenyador aquesta podrà ser apropiada o no.

Per això, en els meus treballs utilitzaré l’Helvètica quan pretengui transmetre un missatge objectiu i quan no busqui expressar emocions amb la tipo. L’aparició de l’Helvètica va ser un avenç molt important dins del grafisme i tant els seus defensors com opositors haurien de valorar aquest fet i apreciar el que durant la historia aquesta tipo ha permès.

Recomano a aquells interessats en el món de la tipografia i del grafisme, que visualitzin aquest documental, ja que els ajudarà a contemplar les diverses visions existents referents a l’Helvètica i a conformar la seva pròpia opinió.

Imagen

http://www.helveticafilm.com/